lunes, 27 de julio de 2009

El passat 24 de juliol l'historiador Albert Benzekry va dedicar la seva columna al Diari EL9NOU a parlar sobre en Pep Salsetes amb motiu de l'exposició - De Bledes i Cebes - a l'Espai Garum.
Si vols llegir el text original " Pep Salsetes o l'art és comestible " pots visitar el blog d'Albert Benzekry SEGA DE MOTS

Pep Salsetes y Espai Garum a EL9NOU

El passat 13 de juliol el diari EL9NOU va publicar la notícia sobre la primera exposició viva de l'Espai Garum a càrrec del cuiner Pep Salsetes.
Si vols llegir el text clica sobre la foto.

domingo, 12 de julio de 2009

Espai Garum. Pep Salsetes presenta De Bledes i Cebes

Avui diumenge 12 de juliol a les 11h s'ha inaugurat la primera exposició viva de l'Espai Garum de bledes i cebes d'en Pep Salsetes. Aquesta exposició és la número 28 i consta de dues plantes que a l'autor li serveixen per reflexionar sobre la importància de la recerca, recuperació i conservació d'espècies autòctones com part de la riquesa cultural i gastronòmica d'un territori.
En aquest cas les dues plantes escollides són les bledes vermelles (beta vulgaris rubens) i les cebes egípcies (allium cepa proliferum), anomenades també de tot l'any.
Després de la presentació, on l'autor ha anat comentat les seves activitats i processos de treball, els assistents han pogut degustar alguns exemples on les teories d'en Pep es poden apreciar en la seva màxima expressió. Han estat més de dues hores d'intensa complicitat amb ell que, a través d'anècdotes i comentaris erudits ha aconseguit fer gaudir als assistents, responent a preguntes i dubtes, tant sobre la seva activitat com cuiner com per la seva faceta de divulgador.

Bledes Vermelles. beta vulgaris rubens
Si hi ha una verdura que tingui la fama més o menys galdosa, aquesta és la bleda.
Surt ja menyspreada en els textos satírics de l’autor llatí, Valeri Marcial i també forma part de l’imaginari popular amb frases prou conegudes com ets una bleda soleiada.
Aquesta varietat vermella de gran qualitat gustativa, sobretot acabada de collir i en èpoques frescals (i sense espigar, és clar) els entesos agrònoms titulats diuen que és el producte d’una antiga hibridació amb remolatxa vermella.
Nosaltres no volem polemitzar, però creiem fermament que no és res més que el darrer intent desesperat per cridar-nos l’atenció i que per fi superem la llegenda negre sobre aquesta saborosa planta.

Cebes Egípcies, allium cepa proliferum, anomenades també de tot l'any.
Eller (Alta Cerdanya) 1500 altitud
Ens trobem davant una hortalissa singular dels horts de Catalunya.
Aquest ceballot, ja que mai arriba a l’estatus considerat de ceba, té un aspecte reproductiu força curiós i diferent de la majoria de les altres espècies d’horta. En acabar el seu cicle, produeix espontàniament, unes cebes aèries. Aquestes, en augmentar de pes i mida s’independitzen de la planta mare, queien a terra i arrelant-se tot seguit.
De l’observació d’aquesta manera cíclica sense aturador, popularment se l’ha anomenada ceba de tot l’any.
Avui en dia que podem comprar cebes tipus de figueres, per exemple, tant cultivades al nostre país com a La Patagònia, cobrint així les diverses èpoques de l’any, se’ns fa difícil trobar un lloc per aquestes varietats antigues anteriorment citades. Cal situar-nos, però, en èpoques pretèrites a on l’aïllament provocava un sentit d’economia de subsistència i autoconsum i el fet de disposar d’un producte quasi bé tot l’any i que tenia, a més, un funcionament pràcticament espontani, conferia a aquest ceballot un interès especial, tant per amanides o escalivades, com per sofregit.
Hem d’agrair a la família Ribot d’Eller, tant per el fet de conservar aquesta joia de l’etnobotànica, com per cedir-nos un esqueix per tal d’arrelar-les a la nostra comarca.




sábado, 4 de julio de 2009

Maite Mompart, La Síndrome de la Set y Espai Garum en EL9NOU

El pasado lunes el periodista Vicenç Relats nos ha incluido en su bloc de opinión semanal en el periódico EL9NOU.
En él reflexiona sobre la importancia de la edición de libros como herramienta básica de comunicación en pleno siglo XXI, tomando como referencia la reciente publicación de Gitanes de Lliçà d'Amunt 25 anys, editado por la Colla de Gitanes; La Síndrome de la Set de Maite Mompart y Roser Pi, primer libro editado por Espai Garum, y un cómic sobre los 30 años de las 24 horas de Resistencia en Ciclomotor, editado por el Ayuntamiento de Lliçà d'Amunt.
(Para leer el texto hacer clic sobre el texto de Vicenç Relats)

jueves, 2 de julio de 2009

EspaiGarum 28. De bledes i cebes. Pep Salsetes, cuiner

Per a l'exposició de Juliol, l'EspaiGarum ens proposa una reflexió sobre la matèria a través de dues peces recuperades per Pep Salsetes.
Cuiner singular, investigador d'arrels profundes, erudit proper i pou de saviesa popular, Pep Salsetes és un referent als Països Catalans, a més de per la seva faceta culinària, per la seva tasca de més de trenta anys sobre la recuperació de receptes autòctones; llavors gairebé perdudes i fruiters mig oblidats en la memòria dels pobles.
Gran conversador i millor divulgador, en Pep ens mostra a l’EspaiGarum bledes vermelles i “cebes de tot l’any” de l’Alta Cerdanya (cebes aèries), perquè puguem submergir-nos en la singularitat dels productes naturals fora dels lineals dels supermercats.
Entre altres en Pep Salsetes es autor de:
La cuina de les Quatre estacions. Editorial Rourich. ISBN 8477051429

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...