martes, 21 de diciembre de 2010

Carles Vives inaugura "Pos-Pòsit" a l'Espai Garum

El passat diumenge a les 12h es va inaugurar l'exposició número 44 de l'Espai Garum.
En aquesta ocasió i per celebrar el canvi d'any, la sala d'art més petita del món, mostra l'obra de Carles Vives, ceramista i escultor, amb una dilatada trajectòria en unes disciplines que domina amb veritable mestratge.
El moment d'aixecar la persiana per inaugurar l'exposició, va estar amenitzat per un micro concert del Grup La Botzina, amb Toni Cuesta al capdavant. Va ser un moment dolç que ens va preparar mentalment per poder gaudir de l'obra exposada. Seguidament i durant la inauguració, a la qual van assistir una trentena de convidats, Vives va parlar sobre la seva trajectòria artística i professional, incidint en els seus trasllats de taller, moments vitals que l'artista li han servit com a punts d'inflexió en la seva carrera.
Les obres "Pos-Pòsit" són un exemple d'aquesta inflexió, ja que fa molt pocs mesos que ha deixat el seu taller de Canovelles, on estava des de 1982 i s'ha traslladat a Llerona on ha recuperat la tècnica de la porcellana sobre cartró que li ha permès plasmar el pòsit del temps.
"Pos-Pòsit" de Carles Vives
es pot veure fins al divendres 28 de gener de 2011
a Espai Garum, la sala d'art més petita del món.


Per veure mes fotografies clica AQUI

sábado, 11 de diciembre de 2010

Visita d'obra a les exposicions dels fotògrafs Màrius Gómez i Joan Puigdemont 'Putxy'

Avui ha estat un dia molt especial per diverses raons, però sobretot, perquè ho he compartit amb alguns seguidors d'Espai Garum, que han tingut el detall de acompanyar-me a Olot, a la 8ª Visita d'Obra, per veure l'exposició NUOLOT que tinc penjada fins al 30 de desembre al ESPAI-CAFÈ 6T7.

La convocatòria era a les 11h a Espai Garum i amb la puntualitat acostumada, cinc estàvem allà en punt, dos més, anaven pel seu compte i un més, s'ha afegit al final de la visita. En ser cinc hem pogut anar amb un sol cotxe, amb el consegüent estalvi de combustible i amb un magnífic punt de converses i anècdotes que hem anat desgranant durant els 65 minuts que ha durat el viatge fins a la capital de la Garrotxa.

Entrem per l'avinguda de Barcelona i fugint de les zones blaves ens desviem a la dreta, amb tan bona fortuna que en aquest moment sortia un Audi, deixant espai suficient per aparcar el nostre Seat Ibiza. La visita començava bé: bon aparcament, ràpid i gratuït ..., perfecte.

La temperatura i el clima convidava a passejar i ens endinsem en el centre històric direcció a l'església. És un passeig molt agradable sentint el batec de la ciutat, veient les cases modernistes i els comerços, que ja ofereixen el seu aspecte més nadalenc. Arribem a la Plaça Major i seguim fins al carrer de la Maduixa Alta, just darrere de la plaça, on està ubicada la sala 6T7. Entrem i ens rep la Raquel, propietària d'aquest singular espai on qualsevol obra artística llueix amb tot el seu esplendor. A la poca estona s'incorporen les dues persones que venien directament des de Lliçà i s'ha produït, davant d'unes cervesetes, un interessant col.loqui, no tant pel que jo he pogut explicar, si no per les preguntes i comentaris dels assistents. A les 2 de la tarda més o menys ha arribat en Joan Puigdemont "Putxy", coordinador de la Biennal Olot Fotografia i gran amic, que amb els seus dos fills, l'Aina i en Blai, ens ha acompanyat al Bar Sport on té penjada la seva exposició OBLITS EFIMERS (fins el 3 de març al Café Sport d'Olot) , això ens ha permès gaudir durant una bona estona de la amena conversa d'en Putxy sobre la seva obra i els seus processos de treball. Tot un plaer.

Com ja teníem una mica de gana i la idea era dinar a Olot, hem seguit el consell d'en Putxy i ens hem assegut al Restaurant del Mig, wow!! un menú de 12,40 euros de dos plats (boníssims) postres (uuuuuum!) vi, aigua, gasosa i cafè, què més es pot demanar?
Durant el dinar els temes de conversa han navegat entre l'art actual i l'art clàssic, la vida cultural a Tarragona fa 15 anys i avui, la gastronomia olotina, la Vall del Tenes i el Vallès Oriental..., etc, etc.

La tornada a Lliçà ha estat ràpida però no per això menys interessant i divertida. El Seat Ibiza somreia.
I això ha estat tot, la 8ª Visita d'obra 'art en directe' ja és història, i quina història!!!

viernes, 10 de diciembre de 2010

Carles Vives exposa Pos-Pòsit a l'Espai Garum

Per acabar l'any 2010 Espai Garum presenta l'exposició Pos-Pòsit del ceramista i escultor Carles Vives.
Són dues peces on l'autor reprèn una tècnica que va estar experimentat fa anys. Partint de la base que qualsevol persona relaciona la ceràmica amb una peça de fang modelada i posteriorment endurida per mitjà de calor, Vives ens sorprèn treballant la porcellana però, no com un objecte tridimensional, sinó com un material texturitzat que estès sobre una base, en aquest cas cartró, li permet intervenir en un estadi intermedi entre la pintura i l'escultura.
En aquestes obres Carles Vives ens mostra la seva faceta més experimental, amb textures i relleus on la llum juga un paper protagonista, creant ritmes que ens traslladen a la visió primigènia de la terra.

Pos-Pòsit (texte del autor)
Després de tant de temps en un sol lloc, sota aquella llum i respirant aquell aire que de vegades era ple i d’altres buit, ara ja no ho sé i tampoc no importa.
Amuntegant una mica de tot, però a la fi moltes sensacions viscudes, experiències de tota mena, i aquest pas del temps que ho impregna i embolcalla tot, dóna una pàtina o millor encara, deixa un pòsit.
Aquest pòsit de terres damunt de cartrons, com a tinta sobre paper que escriu per narrar, explicar, fer-se entendre a través de l’escriptura o del gest, de l’empremta del senyal o simplement recollir i observar tot allò que resta després que la mà hagi interpretat l’inconscient i hi deixi tot allò que difícilment sabem dir.
Espai Garum 44
Pos-Pòsit
de Carles Vives
Inauguració:
diumenge 19 de desembre a les 12h

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...