viernes, 30 de agosto de 2013

Barreras arquitectónicas en Lliçà d'Amunt 1

La verdad es que en esta sociedad del bienestar cada uno va a su bola y no somos conscientes de que vivimos en comunidad. Pensamos que todo funciona y que está dentro de la norma pero, ¿qué pasa cuando algo o alguien no esta dentro de esa norma?, pues que mientras no nos afecte a nosotros directamente, nos es absolutamente igual y nos importa bien poco a quien pueda afectar.

Hace unos días mi vecino Gabriel me comentaba “¿sabes que en Lliçà d’Amunt las personas como yo lo tenemos muy difícil?”, él es una persona que desde hace unos años ha de desplazarse en una silla de ruedas. Si, una de esas personas que vemos pero que la sociedad habitualmente no quiere ver (no están en la norma), una persona con una situación de movilidad que pensamos nunca nos pasará a nosotros, una persona que cada vez que ha de moverse por la vía pública (de todos los ciudadanos) es una aventura de alto riesgo. Pues esa persona me dice “fíjate el acceso que hay previsto para mi en la Plaza de Cataluña de Lliçà, ¿crees que hay alguien en el ayuntamiento que piensa con coherencia?” y me mostró lo que debe hacer para moverse en este punto concreto del pueblo.

Si no fuera algo tan serio, parecería un chiste de Benny Hill o de José Mota: Un paso de cebra que no tiene rampas en sus accesos y una rampa situada a dos metros de él, pero justo delante de una zona de aparcamiento, debidamente señalizada, donde habitualmente hay vehículos aparcados…, total que Gabriel ha de jugarse la vida con su silla de ruedas por la calzada, en una calle donde los vehículos no van lentos precisamente.

Él me comenta que hace meses ha ido al ayuntamiento varias veces a indicar esta anomalía, pero todo sigue igual. En este país las minorías que no son “normales” tienen muy poco peso y no nos damos cuenta que la verdadera grandeza del ser humano es, precisamente, ser conscientes de que todos somos iguales y que cada uno de nosotros a de ayudar a mejorar el día a día de estas personas que no están “en la norma” para que puedan sentir la alegría de vivir en una comunidad que cuenta con ellos.

Acceso para minusválidos a la Plaza de Cataluña de Lliçà d'Amunt
Acceso para minusválidos a la Plaza de Cataluña de Lliçà d'Amunt
Acceso para minusválidos a la Plaza de Cataluña de Lliçà d'Amunt

martes, 27 de agosto de 2013

Comença la nova temporada amb l'exposició "TexturART" de l'Anna Codina


A l’Espai Garum comencem la nova temporada amb molta il·lusió i per això us informem sobre l’exposició inaugural, la número 71.
La pintora Anna Codina ens sorprendrà amb la seva particular visió de la pintura clivellada.

“TexturART”
-quatre lleços que es fusionen”
de Anna Codina

Inauguració a l’Espai Garum1: diumenge 1 de setembre a les 12h
Exposició de l’1 al 29 de setembre. (Anselm Clavè, 95. 08186 Lliçà d'Amunt)
Acrílic sobre tela.

TexturART és una composició de quatre llenços que es fusionen en una única obra plena de textures. Dos llenços de 30 x 30 cm i dos llenços de 30 x 100 cm barregen pasta, sorra i pintura. Llenços pintats amb acrílic i barreges de materials on s’hi poden apreciar els relleus i les textures. Textura més art.
La creació d’aquest quadre neix a la sorra lliçanenca del riu Tenes. La inspiració arriba un dia calorós d’estiu, caminant riu amunt. Una petita bassa assecada atrau l’atenció de l’artista: sorra trencada, sorra esquerdada, sorra clivellada(*)...

Sobre Anna Codina.
Anna Codina és llicenciada en Filologia Catalana. Treballa com a dinamitzadora del Voluntariat per la llengua i és professora de català per a adults al Consorci per a la Normalització Lingüística del Vallès Oriental.
L’any 2005 inicia un curs de pintura a Candini&Boter i surt la part artística d’aquesta professora de català per a adults. Es dedica a la pintura en el seu temps lliure. És una artista encuriosida en tot tipus d’art. I li agrada pintar i innovar tot trobant la inspiració en els objectes més quotidians. Comença a crear obres d’art de forma autodidacta i a exposar-ne algunes en diferents mostres, exposicions d’art i restaurants. Li encanta treballar amb diferents textures i utilitzar una gran varietat de colors i materials usant un estil personal.

“Em fascina no saber com acabarà un quadre i evadir-me mentre pinto.”


Màrius Gómez inaugura "Tancat"


El passat diumenge 7 de juliol de 2013 es va inaugurar l'exposició número 70 d'Espai Garum.
A les 12h s'aixecava la persiana d'Espai Garum 1 deixant a la vista l'obra inicial de l'exposició 'Tancat' del fotògraf Màrius Gómez. Seguidament vam iniciar el recorregut de 500 metres que ens separen de l'Espai Garum 2, durant el qual, l'autor va anar comentant els detalls de l'exposició mentre mostrava els 20 llocs que li han servit d'inspiració en aquest projecte.

Després d'aquest breu passeig arribem a l'Espai Garum 2, on es va inaugurar la segona part de la mostra. En ella podem veure les 20 fotografies en color de 30x40 cm. que amb un estil asèptic i neutral mostren uns espais solitaris i sense vida, sense presència humana i amb notables signes d'abandó. Aquest projecte permet a l'autor reflexionar sobre si Lliçà d'Amunt és un poble curiós. Un poble que té de tot però sembla que li falti tot; té un eix comercial al centre històric de la població, que inclou l'ajuntament, però sembla que no hi ha comerços; té fluxos de vianants continus però sembla que no hi ha moviment. I l'autor es pregunta: què sembla realment Lliçà d'Amunt? És aquest el poble on volem viure?, i ens proposa que omplim de contingut els buits, reals i imaginaris per aconseguir, així, un lloc proper on sigui un plaer viure.



LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...