Agustí Centelles exposa a Granollers

Interpretant Centelles, 14 visions.
Sala d'art El Quatre, Granollers. fins al 28 de novembre.

Agustí Centelles exposa a Granollers. Catorze fotografies del gran mestre del fotoperiodisme han servit a un grup de fotògrafs, com a base per reflexionar sobre la seva activitat, a través de l'obra d'un dels fotògrafs més importants de l'Europa del segle XX. Aquesta exposició coincideix amb la celebració del centenari del naixement d'Agustí Centelles.
Cadascun dels catorze fotògrafs participants ha seleccionat una fotografia de l'extens arxiu (9.000 imatges) que Sergi Centelles, fill de l'autor, va cedir per a aquest projecte.
Des del meu punt de vista, l'exposició ubicada al primer pis de la sala d'Art El Quatre, conté tres exposicions:
Una seria la de les 14 imatges d'Agustí Centelles, imatges inèdites en la seva majoria, que no tenen un fil conductor però que mostren diversos aspectes i temes tractats per l'autor al llarg de la seva vida. Una altra visió seria la de les catorze imatges realitzades avui pel grup de fotògrafs, són imatges que mostren la forma actual en què desenvolupen la seva activitat. Finalment, la visió de conjunt, cada imatge de Centelles unida a la imatge que ha inspirat. Aquesta última visió és la més complexa, ja que cadascun dels autors han elaborat la seva interpretació des de punts de vista molt personals.

El conjunt de l'exposició és molt correcte i molt agradable de veure. Menció especial per les dues imatges que Sergí Centelles i Agustí Centelles, fill i nét respectivament, han realitzat especialment per a aquesta mostra, implicant-se en el projecte totalment.

Valentí Enrich

Griselda Escrigas

Ramon Ferrandis

Cristina Forés

Josep Garcia

Anna Iglesias

Sílvia Jordan

Anna Mas

Anna Padrós

Jordi Salas

Miquel Sebastià

Xavier Solanas

Núria Tarrés

Toni Torrillas

Sergi Centelles

Agustí Centelles

Interpretant Centelles, 14 visions

Ahir a les 20:00h es va inaugurar l'exposició Interpretant Centelles, 14 visions a la Sala d'Art El Quatre, de Granollers. S'hi mostren 14 composicions fotogràfiques on a partir d'una imatge original d'Agustí Centelles, cada un dels autors ha fet la seva interpretació personal. Es podrà veure fins al 28 novembre 2009 Els 14 fotògrafs: Valentí Enrich, Griselda Escrigas, Ramon Ferrandis, Cristina Forés, Josep García, Anna Iglesias, Sílvia Jordan, Anna Mas, Anna Padrós, Jordi Salas, Miquel Sebastià, Xavier Solanas, Núria Tarrés i Toni Torrillas.

Toni Torrillas exposa a la Sala d'Art El Quatre, de Granollers

Toni Torrillas, fotògraf de Lliçà d'Amunt, inaugura el dilluns 16 de novembre a les 20h l'exposició "Interpretant Centelles, 14 visions" a la Sala d'art El Quatre de Granollers (Santa Esperança, 4).
Aquesta exposició la realitza Torrillas conjuntament amb els fotògrafs Valentí Enrich, Griselda Escrigas, Ramon Ferrandis, Cristina Forés, Josep García, Anna Iglesias, Sílvia Jordan, Anna Mas, Anna Padrós, Jordi Salas, Miquel Sebastià, Xavier Solanas i Núria Tarrés, i mostra fotografies creades a partir de l'obra de Agustí Centelles

Espai Garum, inauguración de: Un Cadáver Exquisito, de José Luís Navarro y Màrius Gómez

Hoy domingo 1 de noviembre a las 12h se ha inaugurado la obra "Un cadáver exquisito". Esta exposición es la nº 31 de Espai Garum, la sala de arte más pequeña del mundo.
La obra creada alternativamente por los dos autores y pactada de antemano en cuatro intervenciones (dos cada uno), parte de una fotografía en B/N de 30x40cm tomada por Màrius Gómez en 1995 en el nº 5 del Camí Vell de Canovelles (Granollers), esta imagen muestra en la pared medianera, los restos que quedaron después de derrumbar la casa allí situada. A partir de esta primera aportación, José Luís Navarro ha incorporado materia monocromática para desarrollar una textura que expande la visión de los restos de la casa desaparecida. Seguidamente la obra vuelve y Gómez añade un soporte rígido de 100x180cm forrado en su totalidad de ladrillos perfectamente alineados, que nos dirigen a los laterales donde seriadamente se yuxtaponen 12 fotografías en color, tomadas por el autor en 2006 al edificio situado en el Paseo de Josep Xifré 29 de Arenys de Mar, que a modo de indiana trasladan la visión a una retícula, cuya escala cambia a medida que acercamos el punto de vista, descubriendo un universo anónimo donde se intuye la vida lineal que la habita. Navarro vuelve a intervenir en la obra aportando más materia en la base, con incorporación de color, contraponiendo una estética orgánica a la estructura anterior, de esta forma el viaje iniciado con los restos de la casa en 1995 acaba en la realidad constructiva actual que, posiblemente, pueda acabar en más restos.

Evidentemente todo esto lo han ido percibiendo los autores a medida que iban creando la obra y demuestra lo que ya intuyeron los surrealistas hace casi un siglo, que "un cadáver exquisito muestra la personalidad de cada autor generando una obra original conjunta que de otra forma sería imposible concebir".

"Un cadáver exquisito" podrá verse hasta el 28 de noviembre de 2009

Espai Garum 31. Un cadáver exquisito. José Luís Navarro y Màrius Gómez

Inauguración: domingo 1 de noviembre a las 12h.

Un día, mientras tomábamos un coñac (él) y un whisky (yo), mi amigo José Luís me dijo –tendríamos que hacer algo juntos–, lo dijo y se quedo tan ancho. Al rato, recapacité y pregunté, –¿a qué te refieres con "hacer algo juntos"?–, –a hacer algo que pudiéramos poner en Espai Garum–, respondió, llenando nuevamente las copas.
A partir de ese momento empezó a tomar forma la idea de crear una exposición conjunta en Espai Garum.

José Luís es un artista que habitualmente se expresa pintando, pero como todo creador, experimenta continuamente con otras técnicas: instalaciones, escultura, dibujo, diseño web, photoshop, etc. nada deja de tener interés para su mente inquieta. Por mi parte, me dedico a la fotografía y al grafismo, y esporádicamente realizo alguna obra experimental y algo de video.
Y vete aquí que, estos dos viejos conocidos, con técnicas distintas, empezamos a pensar en hacer algo juntos.

Después de rechazar varias opciones volvimos la vista atrás (todavía hay gente que piensa que se puede inventar algo nuevo) y nos fijamos en nuestros amados surrealistas para recuperar un proceso que según dijo André Bretón, “Lo emocionante para nosotros en este tipo de producciones era la certeza de que para bien o para mal, representaban algo que no era posible por el trabajo de una sola mente, y poseían un grado excepcional en la calidad de "devaneo", tan propio de la poesía”, nos permitía crear algo nuevo que no sería posible individualmente.

Cadáver exquisito es la técnica usada para ensamblar colectivamente un conjunto de palabras o imágenes; el resultado se conoce como un cadáver exquisito o cadavre exquis.
El nombre se deriva de una frase que surgió cuando fue jugado por primera vez en francés: «Le cadavre - exquis - boira - le vin - nouveau» (El cadáver exquisito beberá el vino nuevo). El objetivo es combinar cosas de una idea agregando elementos que pueden o no pertenecer a la realidad. Los teóricos y asiduos al juego (en un principio, Robert Desnos, Paul Éluard, André Bretón y Tristan Tzara) sostenían que la creación, en especial la poética, debe ser anónima y grupal, intuitiva, espontánea, lúdica y en lo posible automática.
La exposición nº31 de Espai Garum es un cadáver exquisito ejecutado en cuatro fases, donde se ensamblan la fotografía, la pintura y el collage dando origen a una obra ecléctica que sigue en esencia el proceso ideado por los surrealistas hace casi un siglo.

Visita de Obra. Martí Boada. Exposició Destrals, eina de construcció i deconstrució

El passat 11 d'octubre es va realitzar la cinquena Visita d'obra, coincidint amb la inauguració de l'exposició Destrals, eina de construcció i deconstrucció, recull de destrals del naturalista Martí Boada.

L'exposició ha estat organitzada per El Ganxo amb el suport de l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana i l'Espai Garum, i es podrà veure fins el proper dia 28 d'octubre, a la sala gran de la Fàbrica

Visita de Obra. Martí Boada exposa Destrals, eina de construcció i deconstrucció

Et volem proposar una exposició que ha organitzat el Ganxo amb el suport de l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana i l'Espai Garum de Lliçà d'Amunt.
Es tracta de “Destrals, eina de construcció i deconstrucció”, recull destrals del naturalista Martí Boada

L'exposició, que s'inaugurarà a la sala gran de la Fàbrica l'11 d'octubre a les 8 del vespre i que estarà oberta al públic fins al 28 d'octubre, recull la relació humana amb la natura i, a la vegada, un homenatge al bosquerol, des del punt de vista de Martí Boada i ja ha estat exposada a Sant Pol de Mar i Vic.

L'exposició, a més, compta amb la intervenció de l'artista Perejaume i el físic i poeta David Jou

Més d'informació:
www.osona.com
http://ves.cat

Visita de Arte. Ramon Aumedes. Exposición ByB

El pasado 3 de octubre se realizó la cuarta Visita de Arte convocada por Espai Garum.
Para esta cuarta Visita de Obra contamos con la creatividad de Ramon Aumedes, que nos acompañó durante la visita a la exposición que realizó en la Galeria d’Art AB de Granollers. La exposición inaugurada para la Festa Major de Granollers está inspirada en els Blancs i els Blaus (B&B) que son el alma de esta carismática fiesta.
Aumedes no ha querido usar el blanco y el azul, como podría ser obvio, y en las obras predominan el amarillo y el negro, tratados a través de diversas técnicas y materiales como el hierro, el poliester, el metacrilato, o el vidrio que permiten al autor expresar la esencia de una fiesta que se caracteriza por el enfrentamiento (amistoso) entre dos grupos (Blancs y Blaus) cuyo objetivo es salir vencedores en diversas pruebas: Estirar la cuerda, lanzamiento de ladrillos, entre otras, que confieren a la fiesta una singularidad que Ramon Aumedes a plasmado en seis obras de gran tamaño y depurada técnica.

Espai Garum. Inauguració Habitació amb Vistes de Martín García Pérez

Ahir diumenge 4 d'octubre es va inaugurar a l'Espai Garum de Lliçà d'Amunt l'exposició Habitació amb Vistes del fotògraf Martín García Pérez.
Compromisos d'última hora no van permetre a l'autor assistir a l'acte, que va ser presentat per en Màrius Gómez.
La presentació va girar al voltant de la trajectòria, tant professional com artística de García, fent èmfasi en els seus processos creatius i tècnics, i incidint especialment en la temàtica de les 10 imatges que es mostren a la sala.
El públic assistent va poder veure aquesta sèrie inèdita que Martín García ha anat creant des de 1994, durant les seves estades en hotels de diverses ciutats europees. Són fotografies en blanc i negre de 400x500mm que podrem veure a Espai Garum fins al dissabte 31 d'octubre.

Màrius Gómez presentant léxposició. Fotografia de Jordi Casanova

EspaiGarum 30. Habitació amb vistes. Martín García Pérez. Fotografia

Per a la nostra exposició nº 30 et proposem ser una mica tafaner a través de la sèrie Habitació amb Vistes de Martín García Pérez. Fotografies inèdites realitzades des d'habitacions d'hotels que ens mostren el paisatge que des d'elles es pot contemplar.
Obligat a viatjar pel seu treball professional com a fotògraf, Martín García ha estat i és client habitual d'hotels, llocs en els que no passa molt de temps, d'una a tres nits com màxim.
En una ocasió li van oferir pagar un suplement per tenir una "Habitació amb vistes" i d'aquí va sorgir la idea de començar a fotografiar les vistes que trobava a les habitacions dels diferents hotels que visitava.
Tots tenim curiositat de mirar per la finestra quan arribem a un lloc nou. Per als que viatgen sols la finestra forma part de l'entreteniment en les hores de lleure. Vistes moltes vegades sorprenents i algunes suggerents que ens fan reflexionar sobre la solitud en terra estranya.
L'exposició es compon de 10 fotografies en blanc i negre de 40x50cm i han estat realitzades en diferents ciutats europees com Berlin, Madrid, Glasgow, Frankfurt, entre d'altres.

Visita de Obra. Toni Torrillas. Exposición La Meva Mitja en Imatges

El pasado domingo 20 de septiembre de realizó la tercera Visita de Obra convocada por Espai Garum. La visita contó con la presencia del fotógrafo Toni Torrillas, que nos acompañó en el recorrido de su exposición La meva Mitja en imatges en la sala de Can Dachs de La Garriga.
Esta exposición se presentó en enero de este año en el Espai Gralla de Granollers y forma parte de una iniciativa comisariada por Ramon Ferrandis para realizar una exposición sobre la Mitja Marató de Granollers coincidiendo con su edición anual. El objetivo de Ferrandis es que la exposición pueda ser vista en las tres poblaciones por donde discurre la Mitja (Granollers, La Garriga y Les Franqueses del Vallés).
La obra de Torrillas es fotoperiodismo en estado puro y muestra 15 fotografías de gran formato seleccionadas de entre todas las realizadas de 1994 hasta 2003. Son imágenes directas y muy descriptivas, muestran la noticia sin concesiones.
Durante la visita Torrillas y Ferrandis comentaron tanto los pormenores de la exposición como de la organización de la Mitja Marató de Granollers, creandose un coloquio muy ameno con las personas asitentes.
Desde Espai Garum les agradecemos su disposición para esta Visita de Obra.
Ramon Ferrandis comisario de la exposición y Toni Torrillas durante la Visita de Arte

Visitas de Obra. Toni Torrillas. Exposición La Meva Mitja en Imatges

Máximo Herrera i Espai Garum a EL9NOU

El passat 7 de setembre el diari EL9NOU va publicar la notícia sobre l'exposició 50 anys d'escultura de Màximo Herrera a l'Espai Garum de Lliçà d'amunt
Si vols llegir el text clica sobre la foto.

Espai Garum. Inauguración de 50 años de Escultura, de Máximo Herrera

Ayer domingo 6 de septiembre se inauguró en Espai Garum la exposición 50 años de escultura, de Máximo Herrera.
En la exposición podemos ver tres bustos modelados por el autor donde se aprecia su dominio de la técnica, algo que caracteriza toda su obra, desde aquel busto que realizó a la edad de 17 años para optar a una beca para la Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.
El primer busto es de Maria Valls Puig, realizado en 1967 y los otros dos, realizados en 1992, corresponden a Montserrat Nobile y a Rafael Velasco, médico de Lliçà d'Amunt que asistió a la inauguración y nos comentó varias anecdotas del proceso de modelaje, representado en una de las fotografías, así como la relación de amistad que le unía al autor.
Estas tres piezas están acompañadas por varias fotografías, donde podemos apreciar a un Herrera adolescente junto al autor en la última etapa de su vida hacia 1992. Otra de las imágenes nos muestra una figura de Jesús en madera, inacabada expresamente al no gustarle los brazos esculpidos.
Durante una gran parte de su vida se dedico a trabajos de realización y restauración de figuras religiosas, como muestra, podemos apreciar en una de las fotografías, el trabajo realizado en el Altar de la iglesia de su pueblo natal, Cheles, donde a partir de muy pocos restos supo crear de nuevo toda la monumentalidad que tuvo el Altar original.
Su faceta de creador de muebles y tallas, podemos apreciarlo en una de sus últimas obras, el mostrador de la Farmacia Valeta de Lliçà d'Amunt.
La exposición estará hasta el sábado 3 de octubre de 2009Vista de las obras
Máximo Herrera modelando el busto de Rafael Velasco. 1992
Rafael Velasco y Mª Eugenia Herrera, hija del autor, durante la inauguración.
Altar de la iglesia de Cheles. Fotografía de Joaquín Ralo

El autor modelando
El autor a los 17 años
El autor en 1992

Farmacia Valeta de Lliçà d'Amunt

EspaiGarum 29. 50 años de escultura. Máximo Herrera, escultor

Espai Garum inicia la temporada 2009/2010 con la exposición 50 años de escultura, de Máximo Herrera Losada. En ella se muestran varias piezas originales de diferentes épocas del artista y quiere rendir homenaje a este escultor de Lliçà que dedicó parte de su vida a crear obras universales.
Inauguración: domingo 6 de septiembre a las 11h.

Nació en 1925 en la localidad pacense de Cheles pero los avatares de la vida le llevaron, en 1979, a Lliçà d'Amunt. Casado con Maria Valls i Puig, residió en Can Puig hasta su muerte en 1993.
Fue un escultor clásico, realista, desde aquel lejano 1945 en que solicitó una beca para cursar estudios artísticos de Bellas Artes en la Real Academia de San Fernando de Madrid, especialidad de Escultura, donde obtuvo el título de profesor de Modelado y fue discípulo de Jenaro Lázaro Gumiel y Enrique Cuartero y Huerta.
De su época inicial podemos destacar sus trabajos de realización y restauración de imaginería religiosa. Suyos son el retablo del Altar Mayor de la iglesia de Villanueva del Fresno o el de su pueblo natal, Cheles, así como las imágenes de Nuestro Señor Jesús de los Pasos de Olivenza o la del Beato Macías de Ribera del Fresno.
En 1955 colaboró en la realización de la estatua ecuestre del Cid Campeador de Burgos, bajo las ordenes de Juan Cristóbal González Quesada.
Su trabajo es directo y sin florituras innecesarias. Podemos considerar la obra de Herrera como una reproducción de la realidad matizada a través de sus manos expertas. El dominio del volumen y el conocimiento profundo de los materiales (madera, arcilla, bronce, etc.) confieren a su obra una rotundidad no exenta de dramatismo. Sus bustos, realizados habitualmente directamente del modelo natural, nos muestran un sistema de trabajo donde la relación con el modelo es muy estrecha, proporcionando matices y detalles que de otra forma serian imposibles.
Máximo Herrera también se dedicó a la talla en madera de muebles y decoración. La última obra que realizó antes de su muerte en 1993 fue el mostrador y las estanterías de la Farmacia Manel Valeta (Anselm Clavé 72), donde el autor siguió demostrando un dominio de la técnica que se inició cincuenta años atrás en Cheles.Busto femenino (detalle) 1957. Modelado de arcilla. Máximo Herrera

Espai Garum. Pep Salsetes. De Bledes i Cebes.

Després de dinou dies d'exposició, no només no s'han mort, sinó que estan fent fulles noves!!! Les bledes i les cebes d’en Pep Salsetes segueixen creixent i mantenen molt bona salut.
La primera exposició viva de l’Espai Garum és tot un èxit que pots veure fins el proper dissabte dia 8 d’agost. Ja pots corre!!

El passat 24 de juliol l'historiador Albert Benzekry va dedicar la seva columna al Diari EL9NOU a parlar sobre en Pep Salsetes amb motiu de l'exposició - De Bledes i Cebes - a l'Espai Garum.
Si vols llegir el text original " Pep Salsetes o l'art és comestible " pots visitar el blog d'Albert Benzekry SEGA DE MOTS

Pep Salsetes y Espai Garum a EL9NOU

El passat 13 de juliol el diari EL9NOU va publicar la notícia sobre la primera exposició viva de l'Espai Garum a càrrec del cuiner Pep Salsetes.
Si vols llegir el text clica sobre la foto.

Espai Garum. Pep Salsetes parla de les cebes egipcies. Video 3

Espai Garum. Pep Salsetes parla de bledes vermelles. Video 2

Pep Salsetes ens parla de les Bledes Vermelles exposades a l'Espai Garum

Espai Garum. Pep Salsetes. De Bledes i Cebes Video 1

Espai Garum. Pep Salsetes presenta De Bledes i Cebes

Avui diumenge 12 de juliol a les 11h s'ha inaugurat la primera exposició viva de l'Espai Garum de bledes i cebes d'en Pep Salsetes. Aquesta exposició és la número 28 i consta de dues plantes que a l'autor li serveixen per reflexionar sobre la importància de la recerca, recuperació i conservació d'espècies autòctones com part de la riquesa cultural i gastronòmica d'un territori.
En aquest cas les dues plantes escollides són les bledes vermelles (beta vulgaris rubens) i les cebes egípcies (allium cepa proliferum), anomenades també de tot l'any.
Després de la presentació, on l'autor ha anat comentat les seves activitats i processos de treball, els assistents han pogut degustar alguns exemples on les teories d'en Pep es poden apreciar en la seva màxima expressió. Han estat més de dues hores d'intensa complicitat amb ell que, a través d'anècdotes i comentaris erudits ha aconseguit fer gaudir als assistents, responent a preguntes i dubtes, tant sobre la seva activitat com cuiner com per la seva faceta de divulgador.

Bledes Vermelles. beta vulgaris rubens
Si hi ha una verdura que tingui la fama més o menys galdosa, aquesta és la bleda.
Surt ja menyspreada en els textos satírics de l’autor llatí, Valeri Marcial i també forma part de l’imaginari popular amb frases prou conegudes com ets una bleda soleiada.
Aquesta varietat vermella de gran qualitat gustativa, sobretot acabada de collir i en èpoques frescals (i sense espigar, és clar) els entesos agrònoms titulats diuen que és el producte d’una antiga hibridació amb remolatxa vermella.
Nosaltres no volem polemitzar, però creiem fermament que no és res més que el darrer intent desesperat per cridar-nos l’atenció i que per fi superem la llegenda negre sobre aquesta saborosa planta.

Cebes Egípcies, allium cepa proliferum, anomenades també de tot l'any.
Eller (Alta Cerdanya) 1500 altitud
Ens trobem davant una hortalissa singular dels horts de Catalunya.
Aquest ceballot, ja que mai arriba a l’estatus considerat de ceba, té un aspecte reproductiu força curiós i diferent de la majoria de les altres espècies d’horta. En acabar el seu cicle, produeix espontàniament, unes cebes aèries. Aquestes, en augmentar de pes i mida s’independitzen de la planta mare, queien a terra i arrelant-se tot seguit.
De l’observació d’aquesta manera cíclica sense aturador, popularment se l’ha anomenada ceba de tot l’any.
Avui en dia que podem comprar cebes tipus de figueres, per exemple, tant cultivades al nostre país com a La Patagònia, cobrint així les diverses èpoques de l’any, se’ns fa difícil trobar un lloc per aquestes varietats antigues anteriorment citades. Cal situar-nos, però, en èpoques pretèrites a on l’aïllament provocava un sentit d’economia de subsistència i autoconsum i el fet de disposar d’un producte quasi bé tot l’any i que tenia, a més, un funcionament pràcticament espontani, conferia a aquest ceballot un interès especial, tant per amanides o escalivades, com per sofregit.
Hem d’agrair a la família Ribot d’Eller, tant per el fet de conservar aquesta joia de l’etnobotànica, com per cedir-nos un esqueix per tal d’arrelar-les a la nostra comarca.

Maite Mompart, La Síndrome de la Set y Espai Garum en EL9NOU

El pasado lunes el periodista Vicenç Relats nos ha incluido en su bloc de opinión semanal en el periódico EL9NOU.
En él reflexiona sobre la importancia de la edición de libros como herramienta básica de comunicación en pleno siglo XXI, tomando como referencia la reciente publicación de Gitanes de Lliçà d'Amunt 25 anys, editado por la Colla de Gitanes; La Síndrome de la Set de Maite Mompart y Roser Pi, primer libro editado por Espai Garum, y un cómic sobre los 30 años de las 24 horas de Resistencia en Ciclomotor, editado por el Ayuntamiento de Lliçà d'Amunt.
(Para leer el texto hacer clic sobre el texto de Vicenç Relats)

EspaiGarum 28. De bledes i cebes. Pep Salsetes, cuiner

Per a l'exposició de Juliol, l'EspaiGarum ens proposa una reflexió sobre la matèria a través de dues peces recuperades per Pep Salsetes.
Cuiner singular, investigador d'arrels profundes, erudit proper i pou de saviesa popular, Pep Salsetes és un referent als Països Catalans, a més de per la seva faceta culinària, per la seva tasca de més de trenta anys sobre la recuperació de receptes autòctones; llavors gairebé perdudes i fruiters mig oblidats en la memòria dels pobles.
Gran conversador i millor divulgador, en Pep ens mostra a l’EspaiGarum bledes vermelles i “cebes de tot l’any” de l’Alta Cerdanya (cebes aèries), perquè puguem submergir-nos en la singularitat dels productes naturals fora dels lineals dels supermercats.
Entre altres en Pep Salsetes es autor de:
La cuina de les Quatre estacions. Editorial Rourich. ISBN 8477051429