Cinquè aniversari d'Espai Garum.

Espai Garum, la galeria d’art més petita del món, compleix cinc anys i per celebrar-ho organitza
una gran exposició amb les obres de 22 artistes.

Sóc una persona afortunada, si, afortunada, i per què?, perquè des de fa cinc anys he tingut l’oportunitat de conèixer a una sèrie d’artistes que han modificat la meva manera de veure el món i això, té molt mèrit, no per mi , és clar, si no per ells, que han estat capaços d’exposar les seves obres en un lloc que, a priori, no sembla el lloc més adequat per mostrar obres d’art.

Fa cinc anys va néixer Espai Garum com un experiment curatorial amb l’objectiu inicial de mostrar, des de Lliçà d’Amunt, art sense grans pressupostos; oferir cultura de base per a ments inquietes que no es conformen amb transitar els camins marcats i busquen propostes artístiques innovadores que els permetin créixer.

És un lloc sense porta, sense electricitat, sense vigilància, amb alguna gotera..., potser. Un lloc on les inauguracions es fan al carrer. Un lloc que no busques, però trobes. Modest, però amb gran potència, des de la seva minúscula existència, per generar cultura de petit format. En resum, un lloc únic que en aquests cinc anys s’ha convertit en un lloc de referència artística al Vallès Oriental.

Inicialment havien de ser sis exposicions, una cada mes, però l’entusiasme dels artistes ha fet que aquesta agradable bogeria hagi mostrat ja 54 exposicions i que celebrem el 10 de març de 2012, el cinquè aniversari amb la número 55. Qui ho hauria dit!, ningú certament però, l’important és iniciar el camí i després, no deixar de caminar mentre gaudeixes de la companyia de les persones que t’acompanyen durant el trajecte.

Durant aquests anys hem pogut gaudir de fotografia, escultura, pintura, il·lustració, ceràmica, disseny gràfic i de moda, instal·lacions, botànica, grafitti..., i el més important, hem pogut sentir el batec dels artistes i el suport de totes les persones que ens han visitat.

No puc preveure quant durarà Espai Garum però el que si puc dir és que desitjo seguir caminant..., en companyia.

Màrius Gómez. Espai Garum