lunes, 6 de septiembre de 2010

Espai Garum 41. Inauguració de l'exposició de Glòria Giménez

Ahir a les 12:00h s'ha inaugurat a l’Espai Garum de Lliçà d'Amunt (la sala d’art més petita del món), l'exposició "Col·lecció particular, 2004-2010" de Glòria Giménez.
L'artista de la Roca del Vallès ens mostra una obra que, en forma de quadricula, ens proposa una mirada a la història de l'art, a través de les mirades de personatges extrets d'obres realitzades des de l'època romana fins el segle XX.
Aquests fragments tenen la peculiaritat de ser rostres de persones que el pintor ha volgut mostrar mirant l’espectador, dirigint directament la mirada a la persona que contempla la pintura, i per tant, ara, amb la nova relectura, han estat fotografiats mirant als nous espectadors.
Un joc de mirades que queda despullat de contingut, ja que se centra només en el rostre, sense aportar informació sobre l’època ni la peça, i que juga amb la repetició com si es tractés d’un mosaic de rostres.
Els retrats, col·locats sense un ordre establert, se situen en una quadrícula de tres dimensions que busca individualitzar cada imatge. La homogeneïtat del format, el nombre d’imatges i el fet que estiguin fora de context provoca confusió a l’hora de reconèixer el quadre original i alhora fa difícil l’intent de trobar la repetició d’un mateix model.
Durant l'hora i mitja que va durar la inauguració, els assistents van poder comentar amb l'artista els diferents matisos d'aquesta obra en concret, així com, sobre la seva trajectòria, i projectes actuals
L'exposició Col·lecció particular, 2004 – 2010 de Glòria Giménez estarà exposada fins al dia 1 d'octubre de 2010.


1 comentario:

Yo misma (+ -) dijo...

A primera vista et confon, què és?

Al observar amb més deteniment et sembla un joc d’ endevinalles, qui són?

Però amb una mirada més reflexiva hi veus que hi ha un tret comú a tots els retrats: De primeres et sembla que ets tu qui mira les cares, però si prestes atenció t’adones que la realitat és que són elles les que et miren dissimulada i encuriosidament, i de fet, uns segons després, t’adones que de discreció res, aquestes cares et miren descaradament , de front...

I aleshores et preguntes, qui sóc?

PD. Marius, encara em deus dues paraules...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...