Reproducimos el texto creado por Albert Benzekry Arimon sobre la obra de Roser Nadal.
Angles sense identificar
"La domesticació dels paisatges té en l’hàbitat una de les seves màximes expressions, però no pas l’única. L’artesana Roser Nadal temps ha que ho sap. Modelar espais del no res, esculpir el silenci fet matèria, és suggerir-nos un recorregut per la història d’aquesta domesticació, per les llinyes que humanitzen tot allò d’atàvic i primitiu que ha deixat rastre entre nosaltres. Són retalls d’espais, tal vegada familiars, avui potser oblidats, tampoc requerits, records d’ombres creuant el trespol camí de l’eixida. N’és tan lleuger el record que ens engruna la memòria i no encertem a identificar-ne l’angle. Aparentment civilitzats en llur cara amable, el revers dels volums és abrupte i capriciós, record desdibuixat d’impossible concreció. Claus, tascons, reixats, vidre fos –sovint acolorit, com un llamp que ens il·lumina l’estança. La memòria dels llocs i de les coses, la que guardem dels éssers, és persistent perquè hi ha un fil perenne que ens hi connecta. Però alhora és fràgil i mal·leable com tota transparència compactada en pols de vidre. Al capdavall, en mirar per les finestres que donen a la vida, dubtem sempre si som part dedins o bé al defora, perquè a banda i banda del cristall ens sabem tothora a la intempèrie."
Albert Benzekry i Arimon
No hay comentarios:
Publicar un comentario